La indústria tèxtil ha estat històricament un sector punter a Catalunya, una indústria que els darrers anys ha apostat per la fabricació additiva com una nova eina per a continuar innovant. L’aplicació de la impressió 3D en aquest sector està aportant canvis i millores en els processos productius, però també està fomentant la innovació en el producte final que arriba al client. En aquest post volem explorar, a través d’alguns exemples, com la fabricació additiva està obrint noves oportunitats en el panorama tèxtil.
Més eficiència i menys costos
Els processos productius són els primers beneficiats per l’aplicació de la fabricació additiva. En el cas de la indústria tèxtil, com en altres sectors, té molt a veure amb la producció d’utillatges i peces de recanvi, que tradicionalment implicaven llargs temps de producció i costos elevats. Amb la impressió 3D aquests processos se simplifiquen i, sobretot, s’acceleren significativament. La clau és que les pròpies organitzacions poden dissenyar i produir tant els utillatges com les peces de recanvi a casa seva i adaptant-les a cadascuna de les seves necessitats.
D’aquesta manera, la indústria guanya en autonomia respecte a les cadenes productives, el que té un impacte directe en la seva eficiència operativa així com en la reducció de costos.
En aquest sentit, alguns exemples d’aplicacions d’aquesta tecnologia en el sector tèxtil són, a més de la fabricació d’utillatges i eines, la impressió directa sobre teixits, la creació de teixits o mallats per tal de dissenyar peces úniques, sobre tot en el mon de l’alta costura, o la creació de soles de sabates esportives fabricades mitjançant impressió 3D que ja podem trobar al mercat.
Personalització i disrupció
Més enllà de l’operativa industrial, la impressió 3D també té una clara incidència en la creació de nous materials i productes tèxtils. Des del punt de vista de la consolidació del sector doncs, aquesta tecnologia és un element clau, perquè permet oferir productes innovadors i molt personalitzats que diferencien les marques de la competència i aporten un gran valor afegit al client.
Des de la impressió directa de roba per crear teixits únics fins a la producció de roba amb patrons complexos que canvien la manera com el client percep i es relaciona amb la moda o, fins i tot, la creació de materials amb propietats mai abans vistes que tenen rendiments excepcionals, la indústria tèxtil ha trobat en la fabricació additiva un gran aliat per continuar innovant.
Una realitat per seguir imaginant
Les possibilitats de la impressió 3D en l’àmbit tèxtil són tan grans que és més senzill entendre el seu abast si fem un cop d’ull a exemples reals.
Imagina un residu que es converteix en matèria prima per a donar forma a nous productes. Per fantasiós que pugui semblar, ja existeixen empreses que converteixen un residu tan complex d’eliminar com són els neumàtics en accessoris de moda gràcies a la impressió 3D. Arracades, bosses i altres complements fets sota demanda, permeten donar una segona vida a un material que fins fa poc no haguéssim imaginat com a útil i ens permeten imaginar un món una mica més sostenible.
Les grans marques també estan pujant al carro de la innovació. Un exemple és el d’un conegut grup de distribució que està desenvolupant col·leccions de moda 3D amb què ha aconseguit escurçar els terminis de desenvolupament i distribució de les peces, reduir el nombre de mostres i l’estoc, estalviar costos i reduir la petjada de carboni en la producció.
Un cas similar és el d’una cadena d’establiments de material esportiu que ha començat a experimentar amb la impressió 3D directament en botiga. Els clients poden personalitzar alguns productes, i poden decidir no només la forma i el disseny, sinó també se’ls dona la possibilitat d’incorporar text o alguna imatge que s’ajusti als seus desitjos.
Però no tot són grans corporacions; També existeixen exemples de petits emprenedors que impulsen negocis molt enfocats a la personalització. És el cas d’una parella que ha desenvolupat un negoci que fabrica productes de moda utilitzant un bioplàstic que prové de recursos naturals com el midó de blat de moro, la canya de sucre o la remolatxa. Només produeixen l’estoc necessari i així redueixen els residus i la petjada de carboni del seu procés al mínim.
Aquests i molts altres exemples demostren que la fabricació additiva està obrint nous horitzons per a la indústria tèxtil que, malgrat encara ens poden semblar llunyans, ja auguren un futur més sostenible i, sobretot, emocionant en el món de la moda. Fins a quin punt aquesta tecnologia acabarà millorant l’eficiència operativa de les empreses, reduint els costos de producció i creant tant peces úniques com materials avançats encara està per veure. I aquesta és la part emocionant: no perdre de vista les novetats que de ben segur aniran apareixent en aquest sector.